Casas i Rusiñol. El seu temps i el seu espai: Biografia de Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol i Prats va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861 i morí a Aranjuez el 13 de juny de 1931. Va ser un personatge molt polifacètic: pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català, convertint-lo en un dels líders del moviment modernista a Catalunya i tot un referent pel que fa a l’art, la literatura i les idees estètiques de la seva època.

Retrat de Santiago Rusiñol.

Es relacionà amb les grans personalitats artístiques i intel·lectuals del moment com Pompeu Fabra, Enric Granados, Manuel de Falla, Enric Morera, Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga o Joaquin Mir, entre d’altres. Però per damunt de tot, va forjar una gran amistat amb el pintor Ramon Casas i l’escultor Enric Clarasó, formant un trio artístic que es va mantenir fins a la seva mort.

Va néixer en el si d’una família burgesa provinent de Manlleu, dedicada a la indústria tèxtil, però de seguida es va desentendre del negoci familiar i les seves inquietuds els van dur a ser artista i a viatjar. El 1889 va marxar a París, on hi realitzà diverses estades. Allà va estudiar pintura, i també volia viure la bohèmia francesa del moment, període que va marcar la seva trajectòria creativa, juntament amb el seu amic Ramon Casas, Miquel Utrillo o Enric Clarasó, entre d’altres.

Moulin de la Galette, París, finals S.XX.

L’any 1893 es va instal·lar a la seva casa-taller de Sitges, el Cau Ferrat, que ell mateix anomenà en motiu de la important col·lecció de ferros forjats que posseïa. La vila de Sitges es converteix en el punt de referència modernista per a molts artistes, escriptors i músics gràcies a les populars Festes Modernistes que organitzà l’artista. Rusiñol també va destacar per les seves obres literàries, com la reconeguda novel·la L’Auca del Senyor Esteve, de 1907, gran referent de la literatura modernista.

Santiago Rusiñol.

Durant la seva vida va exposar nombroses vegades a la prestigiosa Sala Parés de Barcelona, juntament amb els seus amics Ramon Casas i Enric Clarasó. Durant la primera dècada es consolida la seva trajectòria com a pintor i escriptor prolífic, tant a Barcelona, com a Espanya i París, rebent premis i nominacions, malgrat les crítiques dels intel·lectuals contemporanis d’ideologia noucentista, com Eugeni d’Ors.

A la seva mort, l’any 1931, va ser enterrat amb tots els honors a Madrid, en una cerimònia encapçalada pel president de la República Manuel Azaña. Rusiñol sempre serà recordat com una gran figura que va formar part activa de la cultura del seu temps, i la va enriquir amb la seva personalitat, idees i opinions, tot defensant-les fermament, a pesar de crear controvèrsies i polèmica.

A continuació es mostren algunes de les obres pictòriques més representatives de l'artista.