 |
| Casa natal de Santiago Rusiñol, al carrer princesa núm. 37, Barcelona. |
En aquesta casa del carrer Princesa, al Barri de la
Ribera, hi va néixer Santiago Rusiñol el 25 de febrer de l’any 1861, tal com
diu la placa commemorativa adossada a la paret de la casa. En aquest edifici
s’hi instal·là la família de Santiago Rusiñol, pertanyent a l’alta burgesia i
originària de Manlleu, dedicada a la manufactura tèxtil, la qual disposava d’un
despatx i una botiga al mateix edifici del carrer Princesa. La Ribera, a finals
del segle XIX havia esdevingut un barri ple d’activitat comercial i la petita i
alta burgesia nascuda de la industrialització, especialment del tèxtil, va
instal·lar-s’hi. Com a curiositat, podem afegir que en el mateix edifici visqué
el polític Valentí Almirall, el màxim representant del catalanisme polític i
federalista de finals del segle XIX.
 |
| Placa situada a la casa natal de Santiago Rusiñol. |
El carrer Princesa es va obrir l’any 1853, pocs anys
abans del naixement de l’artista i s’integra dins el traçat urbanístic anomenat
“eix Ferran-Princesa”, considerat com el primer pla modern de reforma
urbanística que es dugué a terme a Barcelona. En el plànol es pot observar el
traçat rectilini de l’eix Ferran-Jaume I-Princesa, que contrasta amb la trama
urbana medieval. El barri de la Ribera està delimitat per la Via Laietana, el
Carrer Princesa, Avinguda del Marquès de l’Argentera i el Passeig Picasso.
Actualment s’anomena barri del Born a tot aquest sector.
 |
| Eix Ferran-Princesa a finals del segle XIX. |
 |
| Delimitació del barri del Born en l'actualitat. |
El barri de la Ribera va ser el centre econòmic de la
ciutat entre els segles XIII i XV, on es concentraven els gremis, els
d’artesans i els comerciants, que vivien d’una intensa activitat comercial. El
carrer Montcada va ser el lloc on molts nobles catalans es van fer construir
els seus palaus, els quals són un gran exemple d’arquitectura gòtica civil. El
barri caigué en decadència quan el centre econòmic es va desplaçar al nou barri
de la Mercè al segle XVI i amb la derrota de 1714, el final de la Guerra de
Successió amb la victòria de l’exèrcit borbònic, que va dur a l’enderrocament
de gran part de barri de la Ribera per tal de construir-hi la Ciutadella
militar, que no s’enderrocà fins el segle XIX i s’urbanitzà com a parc en motiu
de l’Exposició Universal de 1888.
En l’època que visqué Santiago Rusiñol, Barcelona vivia
un moment de creixement urbanístic, doncs tot just feia pocs anys, el 1854, que
les muralles medievals es van començar a enderrocar, amb el conseqüent
esponjament que això va suposar per a la ciutat i l’expansió de la societat cap
al nou districte de l’Eixample, projectat per Ildefons Cerdà el 1859.
 |
Pla d'Eixample dissenyat per Ildefons
Cerdà l'any 1859.
|
El tram entre montcada I flassaders abans de l,obertura del carrer princesa era el carrer de la esgrima. Alguns edificis s'han conservat a l'altra vorera amb cremat gran. Quan va neixer rusiñol el carrer princesa ja estaba quasi del tot acabat
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari, David!
ResponElimina