Cercle del Liceu (La Rambla, 63). Barcelona.

El Cercle del Liceu, fundat l’any 1844, està situat a les Rambles de Barcelona i està integrat dins el Gran Teatre del Liceu. Els seus fundadors eren un grup de ciutadans dirigits per Joaquim de Gispert amb l’objectiu de col·lectar els fons necessaris per a la construcció d’un nou teatre líric a Barcelona. Tres anys després s’inauguraria el Gran Teatre del Liceu. El Cercle era un club de reunió que tenia per objectiu proporcionar als membres entreteniment, la difusió i l’expansió de totes les manifestacions de la cultura musical i artística barcelonina. Les seves estances, bellament decorades pels artistes modernistes de l’època, gaudien d’un ampli i luxós bar-restaurant, salons de lectura, biblioteca, sala de billar i de jocs. En elles s’hi realitzaven conferències, col·loquis, concerts, presentacions de llibres, festivals, etc.
Exterior del Cercle del Liceu. 
Interior del Cercle del Liceu. 
Assistir al Gran Teatre del Liceu era un dels entreteniments de la burgesia de finals del segle XIX i principis del XX, però no l’únic. La Barcelona de finals de segle oferia molts contrastos i grans desigualtats socials que afectaven també als espais de lleure. La zona del Paral·lel, sorgida a partir de l’enderroc de les muralles, era l’àrea d’esbarjo i diversió de les classes baixes barcelonines, ple de sales de concerts i de teatres. Pel que fa a la burgesia, aquesta freqüentava el Passeig de Gràcia o les Rambles, famoses per les seves sales de cafès concert i sales de teatre, com el Liceu. Pel que fa als gustos teatrals i musicals de l’època, el gènere que més èxit tenia era la sarsuela, fet pel qual els crítics i intel·lectuals de l’època es lamentaven de la manca de cultura del públic barceloní, que no sabien adaptar-se a les noves corrents europees modernes.
Avinguda del Paral·lel, ca.1905. 
Espectacle de cinematògraf al Paral·lel, principis del S.XX.
Aquestes queixes anaven dirigides especialment al públic burgés, doncs se’ls considerava una burgesia d’origen pagès, menestrals enriquits, estalviadors i poc disposada a acceptar les novetats artístiques, que condemnava l’oci perquè valorava massa el treball. Aquesta era una de les raons que enfrontaven la generació d’artistes burgesos i modernistes amb la seva pròpia classe. En paraules del propi Rusiñol, l’any 1899 escrigué sobre el burgés català, concretament barceloní: «no es flexible ni enginyós, ni sent amor á las arts. A copia de posar máquinas també s’ha anat tornant máquina [...] Un home improvisat i enriquit a corre cuita».
Cercle del Liceu, Sala de La Rotonda
Tornant al Cercle del Liceu, al seu interior es troba la Sala de La Rotonda, dissenyada pel pintor Ramon Casas, on va saber sintonitzar amb el gust artístic de la burgesia de l’època a través de dotze plafons de pintures que reflecteixen l’interiorisme del Cercle del Liceu, un dels millors exponents de l’esplendor de les arts decoratives modernistes i, al mateix temps, un dels pocs interiors que ha arribat fins a nosaltres sense patir pràcticament cap alteració (Mendoza, 1994). Cada plafó són olis sobre tela que s’inspiren en diversos gèneres musicals, com per exemple, l’òpera i el seu públic, la música folklòrica com les sardanes o les caramelles, la música religiosa, el ballet i la música popular dels cafès concert.
Ramon Casas, El Liceu, 1901-1902. Cercle del Liceu. 
Ramon Casas, Sardanes a la font de Sant Roc a Olot, 1901-1902. Cercle del Liceu.
Ramon Casas, L'avantllotja, 1901-1902. Cercle del Liceu.
Ramon Casas, Teatre Novetats, 1901-1902. Cercle del Liceu.
Tot i tractar-se d’un club privat, el Gran Teatre del Liceu organitza visites guiades que inclouen diverses sales, tals com el Vestíbul, la Sala de Concerts, el Saló dels Miralls, el Foyer i el Cercle del Liceu, on es poden contemplar les pintures de Ramon Casas, entre les de molts altres artistes modernistes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada