El Colmado Múrria és una botiga que actualment està en
actiu i que es dedica a la venda de productes d’alta gastronomia. Un colmado,
tradicionalment és sinònim de “botiga d’ultramarins”, establiments comercials
que venien principalment productes alimentaris, tant frescos com menjar
enllaunat, escabetxos, etc. La paraula “ultramarí” prové dels productes que
antigament procedien de territoris d’Ultramar, referint-se a productes
d’importació, però avui dia s’aplica al concepte de botiga en el sentit més
tradicional.
 |
| Colmado Múrria a principis del segle XX. |
Els colmados tenen unes característiques que els atorguen
un caràcter únic i en vies d’extinció degut a l’expansió dels actuals
supermercats. Tradicionalment aquests establiments tenien un o diversos mostradors
(normalment de marbre blanc) darrere el qual hi havia el venedor. Els locals
solien ser petits, amb aspecte de magatzem, doncs degut a la no especialització
de productes, venien gran diversitat d’aliments i aquests estaven mesclats i
distribuïts per les parets de l’establiment. Era habitual sentir l’aroma
mesclat dels diferents tipus de productes, els quals es venien molts d’ells a
granel, pel que solien utilitzar balances (per pesar llegums, llet en pols,
sopes...) i inclús guillotines per tallar bacallà, o molinets de cafè, entre
d’altres instruments. Una de les característiques que dóna autenticitat a
aquests locals és el tracte personalitzat i més humà que ofereixen, enfront als
supermercats actuals, on hi manca aquest caliu.
 |
| Colmado Múrria en l'actualitat. |
 |
| Interior del Colmado Múrria. |
L’històric i popular Colmado Múrria de Barcelona es troba
a la cantonada del carrer València amb Roger de Llúria, i s’inaugurà l’any 1898
amb el nom de La Puríssima, en motiu d’una església propera a l’establiment.
Inicialment funcionava com a torrador de cafè i fàbrica de neules. La botiga va
anar evolucionant fins a convertir-se en un dels colmados barcelonins per
excel·lència, i és l’única de Barcelona, de les moltes que van existir a
començaments del segle XX, que conserva a la seva façana els rètols i anuncis
modernistes realitzats en vidre tintat al foc. Destaca el cartell d’Anís del
Mono de la cantonada i el de Codorniu, còpies de l’època de cartells originals
de Ramon Casas. A l’interior encara s’hi troben l’antic rellotge, els mobles de
caoba i pi i el taulell original.
 |
| Ramon Casas, Ambar y espuma, 1898. |
El gènere del cartell publicitari és un àmbit que Ramon
Casas treballà força durant la seva carrera artística. Casas va demostrar les
seves habilitats en aquest camp en un moment en què el cartell artístic
s’imposava cada cop amb més força entre el públic de l’època, sobretot gràcies
a la repercussió dels cartells parisencs que retractaven la bohèmia francesa de
Henri de Toulouse-Lautrec. Casas va realitzar una sèrie de cartells que van
servir com anuncis del local d’Els Quatre Gats i altres per a marques
comercials com Anís del Mono o Codorniu. Si desitja aprofundir
sobre el gènere del cartellisme i sobre la història de la popular beguda Anís
del Mono, vagi a la parada anomenada Fàbrica
d’Anís del Mono, a Badalona.
És important tenir en compte el valor d’aquesta botiga
històrica que, com moltes altres de Barcelona, han marcat una època, fet pel
qual s’hauria de promoure la seva conservació i protecció degut al seu valor
patrimonial. Moltes botigues històriques s’han vist obligades a tancar
definitivament degut a l’increment desmesurat dels lloguers, essent inevitable
la seva constant desaparició. La conscienciació ciutadana és essencial per tal
que es promoguin polítiques de protecció del patrimoni local per evitar-ne la
seva desaparició.
Més informació: http://www.murria.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada