Durant els segles XIX i començaments del segle XX, el
Pati dels Corders, situat al costat de la vella presó de la Reina Amàlia, va
ser escenari de nombroses execucions a garrot vil. Actualment s’anomena plaça
de Josep Mª Folch i Torres, situada davant de l’Institut Milà i Fontanals.
 |
| Plaça de Josep Mª Folch i Torres, antic Pati dels Corders, Barcelona. |
Les execucions a Barcelona en aquella època eren
públiques i s’havien de fer sobre un taulat a la llum del dia. El condemnat
havia d’anar vestit de negre, en la majoria dels casos, i el seu cadàver
quedava exposat durant quatre hores al mateix lloc de l’execució. Un cop els
familiars el recollien, havien de realitzar un enterrament discret, gairebé
secret. L’acte d’execució era dut a terme per un capellà, els testimonis i els
membres de les germandats religioses que generalment anaven encaputxats. El
botxí era l’encarregat d’executar les penes de mort mitjançant el garrot vil, i
a la Plaça dels Corders, l’encarregat de fer-ho era Nicomedes Mendez, que fou
el botxí entre 1891 i 1908. Si observem les fotografies de l’època, queda palès
la gran expectació que generaven les execucions i la gran quantitat de públic
assistent, on hi havia fins i tot nens.
 |
| Execució pública d'Isidre Mompart, 1891. |
 |
| Execució d'Aniceto Peinador, 1892. |
El garrot vil és un instrument utilitzat per executar els
condemnats a mort. Consisteix en un collar de ferro que per mitjà d’un cargol
estreny el coll del reu fins a provocar-li la mort per asfíxia, podent-lo
arribar a desnucar. A Espanya, el garrot vil s’introduí l’any 1820 per
substituir la forca, i va ser vigent fins el 1978, en què s’abolí la pena de
mort.
 |
| Mostra d'una execució a garrot vil. |
El pintor Ramon Casas, durant la seva etapa de quadres de
crònica social, va pintar-ne un titulat “El garrote vil”, on reprodueix
l’escena de l’execució d’un pres l’any 1894, davant d’una gran expectació.
Concretament l’executat fou Aniceto Peinador i sembla ser que Casas hi va ser
present, tot prenent notes i esbossos per al seu quadre.
 |
| Ramon Casas, El garrote vil, 1894. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid. |
Com s’ha comentat, Casas tenia interès en centrar el
protagonisme en les masses socials. Utilitzant un punt de vista elevat i amb
gran objectivitat, a mode d’instantània fotogràfica, no es centra en cap
protagonista concret, convertint l’espectador del quadre en un testimoni
presencial de l’escena. És evident que el pintor tenia preocupació pels
esdeveniments i problemes sociopolítics de l’època, que commovien la
tranquil·litat ciutadana de l’època, com les execucions públiques degudes a les
grans repressions vers els desordres anarquistes o a la delinqüència de carrer.
Localització: https://goo.gl/maps/ndLfz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada